La sardana, tan genuïnament catalana, és una cosa molt especial que defuig la simple definició de dansa. La sardana es balla, s’escolta, s’observa... Agermana, aglutina, s’eixampla, s’estreny. La sardana és una dansa de grup, d’enllaçar les mans, d’admetre nouvinguts a la rotllana, de comunicació. La sardana és música i dansa. Escoltada fora del propi cercle és nostàlgia, enyor. Assaborida en la intimitat és tendresa, pau, serenitat. La sardana ha mantingut la seva història, la seva tradició, gràcies al seus devots i seguidors perquè es tracta d’una dansa col•lectiva d’un poble que necessita i ha necessitat sempre afirmar-se col•lectivament.
Francesc Candel
Escriptor (Cases Altes 1925 – Barcelona 2007)

La sardana és una forma de manifestar-se tan vàlida com la d’estendre la senyera.
Com més gran la rodona, més popular la festa. Com més estretes les mans, més segur el destí col•lectiu. Com més mesurada l’alegria, més humana també, més catalana. Civilitzada i comprensiva, la sardana és tanmateix enjogassada, com les ones del mar que va gronxant-la i com les onades i el vent, desafiadora de totes les dictadures forasteres i de les internes traïdories. Quan no es pot desplegar la senyera, es desplega la sardana. Tenim el dret de sentir la sardana com la “dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Ballar sardanes hauria d’ésser un sagrament de germanor. Ritu sagrat dels que vivim al carrer i a la feina, en la política i l’educació, en l’economia i en la fe.
Pere Casaldàliga
Bisbe emèrit de Sao Félix de Aragüaia, Brasil (Balsareny 1928 - )

La sardana ha deixat de ser un element més del nostre folklore per a esdevenir una dansa nacional. La democràcia que inspira les seves regles on tothom hi és admès, a qualsevol moment. La delicadesa que imposa la seva admissió a l’esquerra de l’home, per  no separar-lo de la parella que té a la mà dreta. El símbol de la seva execució, tothom donant-se les mans, en un pla d’harmonia i d’igualtat. Són normes que expressen els fonaments profunds del nostre caràcter, al qual hauríem de mirar de ser fidels. Musicalment, la sardana constitueix, a més, un dels patrimonis més importants de la nostra cultura. Una sardana ballada en una plaça de qualsevol poble és un homenatge vivent de Catalunya a la seva gent.
Pau Casals
Compositor i músic (El Vendrell 1876 – San Juan de Puerto Rico  1973)


Si els catalans veiéssim en un país estranger un ball com la sardana diríem: com ens agradaria que aquesta dansa fos nostra! Ara que la tenim ens hem d’enamorar i perpetuar-la per sempre
Josep Espar i Ticó
Promotor de la cultura catalana (Barcelona 1927)

La Cobla i la música per a Cobla pròpiament dita, són sinònims de distinció en el cor de Catalunya, i els quatre grans pilars de la sardana, Garreta, Morera, Toldrà i Joaquim Serra dignifiquen per la seva qualitat artística, una dansa de germanor que és un referent de la nostra cultura.
Antoni Ros-Marbà
Compositor i director d’orquestra (L’Hospitalet 1937 - )

De jove vaig ballar sardanes. Ara m'agrada veure-les ballar. He observat sovint la cara immensa de satisfacció que tenen els homes i les dones amb els braços enlaire, tot el cos pendent dels moviments que el joc musical fa fer a les cames, el pensament lligat a una forma d'excitació musical que pel fet d'haver-se de comptar no pot arribar mai al frenesí ni al desordre de la interpretació enfebrada i personal. Les sardanes tenen un ordre bàsic i en aquest sentit són un plaer. El plaer ordenat és la voluptuositat. Una sardana són quinze minuts justos de voluptuositat. No dic de sensualitat. Dic exactament el contrari: de voluptuositat.
Josep Pla
Escriptor (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981)

Fou en ocasió d’aquelles festes que vaig concentrar a Barcelona les principals cobles empordaneses i és des de llavors que la sardana deixà d’ésser una dansa empordanesa i passà a ésser una dansa catalana. Al nombre d’empordanesos residents a Barcelona s’hi afegiren joves i noies de l’Orfeó Català, on anys enrere els havia ensenyat jo a ballar, comptar i repartir la dansa empordanesa.
Francesc Cambó  Memòries 1876-1936
Polític (Verges 1876 – Buenos Aires 1947)

Oh noble sardana!
En tu els catalans
Alegren llur terra
Donant-se les mans.
----------------------
En l’amor que mostren
 a llur país,
no hi veureu cap feble
ni un relliscadís.
---------------------
Oh noble sardana
En jorn resplendent,
Oh gaia cadena
De la nostra gent!
----------------------
Serena troballa
D’un ritme sagrat!;
Units, com un símbol
De fe i llibertat.
Josep Carner i Puig-Oriol
Escriptor i poeta (Barcelona 1884 – Brusel•les 1970)

La sardana és la dansa que expressa millor l’esperit olímpic. Atlanta 1996
Carles Ferrer Salat
Empresari i esportista  (Barcelona 1931- 1998)

Un poble que es fa amb sang nova, amb sang de tots els territoris que donen lloc a la diversitat, cultural planetària on el nervi de la sardana pot servir de cohesió social i intel•lectual. Un ball integrador, com una llengua, pot servir per integrar; la sardana pot esdevenir el llenguatge físic de la nostra realitat social. Ens hem de fixar en el  que fem bé, i així tot el que fem serà millor. Tots plegats, molt millor que plegats de mans, les mans agafades i alçades, el cervell actiu, movent els peus, sense lloc per al que és immutable, només hi ha cabuda per al canvi i per a la transformació cap a una millor humanitat.
Eudald Carbonell Roura
Arqueòleg, antropòleg i paleontòleg  ( Ribes de Fresser 1953 -)

Si la història de la humanitat es repetís, no una, sinó cent vegades, dubto que es tornés a donar un cas tan formidable com són la cobla i la sardana. Ho dic perquè no sé si som prou conscients de la sort que tenim; em temo molt que no. Això és com la salut, que només s’aprecia degudament quan s’ha perdut...
Lluís Albert i Rivas
Compositor i historiador. (Barcelona 1923 - )

Sardanista, quan sentis una sardana de Garreta, a la plaça, no posis mal gest perquè no sigui balladora, descansa per una, escolta-les bé, perquè el que sentiràs és música viva, veritable música.
Eduard Toldrà
Músic i compositor ( Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962)

Em dic sardana i vull presentar-me: Vinc de molt lluny, de segles enllà, dels trobadors i de les corrandes,... Varen iniciar-me acompanyant els penitents de l’església. Després i amb l’ajut de la cobla de Tres Quartans vaig arribar al s. XIX. Em varen posar de llarg de la  mà de Pep Ventura i d’aleshores ençà, m’han enriquit i valorat grans personalitats mundials de la música. Ha passat més d’un segle i mig del meu humil origen vers el meu ferm destí i durant aquest temps s’han esvaït un munt de formacions. Jo, en canvi, he comptat sempre amb el poble senzill i fidel. Jo, aquí, encara hi sóc. Espero, com en els millors moments, ésser novament coneguda i valorada pel bé del meu poble i de tothom.
Narcís Costa i Horts
Músic i director i fundador de l’Orfeó Català de Mèxic (Girona 1907 – 1990)

D’Ors té un alt concepte de la seva obra la Ben Plantada i insisteix en allunyar-la del pintoresc, per apropar-la a la recerca de certes pures essències i valors d’eternitat a la sardana, a Ramon Llull i a les fundacions de cultura. Crec que la imatge de la dansa, implícita però evident - sobretot a través de l’adjectiu “rítmic”-, és un dels vèrtex del triangle format per la Ben Plantada, la sardana i la cultura que pertanyen a la categoria de l’essencial i de l’universal.
Carlos d’Ors
Crític d’art i poeta. Net d’Eugeni D’Ors (1951 - )

En veure una sardana, plorà d’emoció i digué:  tan bella expressió de civisme.
José Luis Sampedro
Escriptor (Barcelona 1917 - )

La sardana és una dansa en cercle que, amb les mans dels balladors fraternalment agafades i els braços oberts i alçats amb noblesa, estimula l’enlairament de l’esperit, sense deixar de tocar de peus a terra. És la materialització artística d’un autèntic missatge de superació social que tot el món pot fer seu.
Joan Domènech i Moner
Historiador de la sardana

La sardana és una forma de manifestar-se tan vàlida com la d'estendre la senyera.
Josep Vallverdú
Escriptor (Lleida 1923 -)

La sardana és un reflex de la manera de ser i sentir dels catalans.
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003. (Barcelona 1930-)

La sardana és un dels signes d'identitat del nostre poble.
Josep Benet
Polític, historiador i editor. (Cervera 1920-S. Cugat del Vallès 2008)
 
La sardana és música, és dansa i és identitat.
Lluís Subirana
Historiador i promotor de la sardana. (Esparreguera 1938 - )